VIDES EXEMPLARS

Aquest post està dedicat a Selene, que sap molt més del que es pensa.

Si jo posés en aquest post una foto de Gerardo Díaz Ferrán, no el llegiria ningú. És el que passa: vaig posar a Montoro, ministre d'Hisenda que sembla un gnom banquer de les pel · lícules de Harry Potter, i de Wert, que és un teòric del nazisme amb cara de tenir malaltia del fetge, i això no hi ha qui ho llegeixi. Apostar per Halle Berry és un parany: però ho dic aviat, ho reconec, que és una forma molt honrada de procedir, i a partir d'aquest moment, res pot ser-me recriminat.

Fa molts anys un directiu d'una empresa a la que treballava era un d'aquests tios que imposava assegut darrera el seu despatx: un no sabia com anava a sortir si era cridat a la seva presència. Nítid record: en aquella època en què encara es fumava en els llocs de treball va arribar a recriminar-li a una companya que la passió amb què donava les calades la distreia, segur, de la feina.

No va passar molt temps fins que es va descobrir que el tipus havia aixecat una considerable suma de dinera de l'empresa, a fi d'assegurar la seva jubilació. Un delinqüent que simplement actuava d'acord amb el paper que exercia.

Gerardo Díaz Ferrán era fins fa un parell d'anys el president electe de la CEOE, que significa, pompós nom, Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials. És a dir, la patronal. En el poderós escenari social que el càrrec li procurava, va dir, per exemple, que calia treballar més i cobrar menys. Aquest tipus, per al qual ni tan sols reservo aquest mínim de simpatia que es reserva per a aquests delinqüents de coll dur que acaben semblant Robin Hoods adaptats als temps moderns, va tenir no sé quantes empreses d'enormes xifres (agències de viatges, companyies aèries) que van anar, a través de diverses situacions que van acabar en fallides generalitzades, deixant rere seu una reguera tant de deutes com de treballadors al carrer. Mentre dirigia, planejava i executava tals despropòsits, a part de comptar amb crèdit i beneplàcit i corresponent aplaudiment dels polítics de la dreta més rància, feia aquest paper de l'empresari model, del benefactor social i del senyor que defensa a capa d'espasa el sacrifici i la cultura de l'esforç.

Algun jutge que durarà poc al càrrec ha aconseguit que passi un parell de nits a la garjola i que hagi d'abonar una fiança de 30 milions d'euros si vol dormir una altra vegada als càlids, tovets i nets llençols i coixins que, indirectament, l'ha pagat un munt d'incauts. Empresari model: pobret ell.