Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris WORLD OF TWIST. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris WORLD OF TWIST. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de juliol del 2011

MIRANDO HACIA ATRAS CON IRA

Sentimiento que critiqué a vueltas con los indignados (quién se acuerda de ellos??). Pero la ira como respuesta estará justificada, no ??. Defensa propia.
Uno puede estar embotado como el cielo de la ciudad, hoy. A pesar de lo cual, se preocupa de pasar por aquí, que ayer fue fiesta. Intenté entrar ya en El desbarrancadero de Fernando Vallejo, pero Medellín es una ciudad donde, literariamente, uno no puede estar tanto tiempo seguido. 
Los relatos cortos de El secreto del mal resultan útiles, pero echaba de menos a Kapuscinski, y aún me queda alguno de sus libros por leer. A pesar de la desesperación y la crispación y la injusticia, Cristo con un fusil al hombro es una lectura refrescante. No sé si volverá a ser esa inagotable fuente de placer que hasta ahora han sido casi todos (para evitar ser considerado un vulgar y descerebrado mitómano), aunque cuando no ha sido así lo he dicho. Forzosamente hoy he de ser muy breve, pues es tarde y, sin yo quererlo, hay nuevas tareas que requieren que ponga los cinco sentidos en ellas. Por otra parte mientras mis hijos están de vacaciones, disponer del binomio ordenador + tranquilidad se ha vuelto una quimera. Sé que he de traducir al catalán un número de posts. Adicionalmente me he propuesto también encontrar, ya, buena nueva música (al menos buena y nueva para mis oídos), tarea no siempre fácil. O hay flechazo o es sexo sin amor. Vale para la música pero no vale para el sexo. 
También quiero ver Modern family. Parece que uno puede disfrutar. 


Y para qué pongo estas canciones ahora ?? Para presumir ante John Self de fondo de armario ??. Quién lo sabe, no lo sé yo, pero acepto teorías. Teorías que expliquen por qué no estoy ya bastante satisfecho. Me visitan desde ciudades con estos nombres (los santos parecen haber salido huyendo). Belo Horizonte. Puerto Escondido. Villahermosa.

LA MIRADA SERENA AL DARRERA

Sentiment que vaig criticar a voltes amb els indignats (qui es recorda d'ells??). Però la ira com a resposta estarà justificada, no??. Defensa pròpia.
Un pot estar esmussat com el cel de la ciutat, avui. Tot i això, es preocupa de passar per aquí, que ahir va ser festa. Vaig intentar entrar ja al Desbarrancadero de Fernando Vallejo, però Medellín és una ciutat on, literàriament, un no pot estar tant de temps seguit.
Els relats curts de El secreto del mal resulten útils, però trobava a faltar a Kapuscinski,i encara em queda algun dels seus llibres per llegir. Malgrat la desesperació i la crispació i la injustícia, Cristo con un fusil al hombre és una lectura refrescant. No sé si tornarà a ser aquesta inesgotable font de plaer que fins ara han estat gairebé tots (per evitar ser considerat un vulgar i descerebrat mitòman), encara que quan no ha estat així ho he dit. Forçosament avui he de ser molt breu, ja que és tard i, sense jo voler-ho, hi ha noves tasques que requereixen que posi els cinc sentits en elles. D'altra banda mentre els meus fills estan de vacances, disposar del binomi ordinador+tranquil.litat s'ha tornat una quimera. Sé que he de traduir al català un nombre de posts. Addicionalment m'he proposat també trobar, ja, bona nova música (al menys bona i nova per als meus oïdes), tasca no sempre fàcil. O hi ha enamorament sobtat o és sexe sense amor. Val per a la música però no val per al sexe.
També vull veure Modern family. Sembla que un pot gaudir.



I per què poso aquestes cançons ara?? Per presumir davant John Self de fons d'armari??. Qui ho sap, no ho sé jo, però accepto teories. Teories que expliquen perquè no estic ja prou satisfet. Em visiten des de ciutats amb aquests noms (els sants semblen haver sortit fugint). Belo Horizonte. Puerto Escondido. Villahermosa.
Segueix a @francescbon