AHORA ME GUSTARIA LEER UN RATO

No me sé tantas frases célebres. Seguramente debería subrayar libros y apuntarme más cosas, pero no lo he hecho nunca, no voy a empezar a estropear libros de la biblioteca. Pienso mucho en que esos libros de Kapuscinski que estoy leyendo deben acabar siendo comprados, junto a los que ya tengo. No hay que hacer comparaciones, pero donde mi adorado Bolaño tiene libros extraordinarios (sobre todo en ese trágico momento en que la consciencia de su enfermedad le hace lanzarse a crear), y libros dónde esa genialidad sólo se apunta esporádicamente, resulta que, de seis libros, aún no vislumbro un bajón de calidad en lo que Kapuscinski publicó. Todo es magnífico. Puede que disfrute particularmente con Ebano, que es el presente. Pero luego recuperaré El imperio, o encontraré La guerra del fútbol. Ayer tuve una especie de mezcla entre flash-back y sensación de deja-vu. Oigo por la radio acerca de la elevada agitación provocada por la cuestión del pepino. Alguien menciona la palabra pre-bélico. Al hilo de las protestas leo por todas partes acusaciones más o menos solapadas de que el invento de Europa no es más que una manipulación de un hipotético eje franco-germano para dominar el continente, por añadidura, el mercado. Los dos desplazamientos a la zona de las acampadas, parece que calen en mí.

En todo caso decía eso de las frases célebres precisamente por eso : al igual que El amor es una cosa que te impide pensar en otras : las acampadas, aunque uno prevé (y si soy leído por alguien presente ahí, no pretendo criticar, más bién estimular) que languidezcan lentamente y, como los perros que ví junto a sus amos, se amodorren mansamente hasta adormecerse...pues eso, las acampadas siguen presentes en mis pensamientos. Demasiado presentes, pues el recuerdo (y ciertos comentarios en FB, personas conocidas asisten ahí ofreciendo ayuda), vuelve a mi mente. Ayer, que en Barcelona llovió con insistencia entre las 4 y las 10, pensé en toda esa gente ahí expuesta a las inclemencias, mi particular cabeza se entregó a un cálculo de cuantos abandonos podría provocar ese hecho. Insisto, espero cosas positivas (a mí me ha traido una : alguien despertó con un comentario que me puso contento), pero a otro nivel. Que todo no quede en que unos cuantos puedan decir que echaron un polvo en medio de la Plaça Catalunya. En penumbra, eso sí.

Y ahora debo leer y debo ver ese capítulo de Game of thrones que debería decidir, en firme, si me tomo la serie como un entretenimiento con cierta dosis de intriga, o leo entre líneas detalles que modifiquen mis actitudes ante la vida. También debo oir algunos (Friendly Fires, Wild Beasts) nuevos discos, los Pulp son magníficos pero ya andan reformándose para dar conciertos, eso lo he criticado a muchos. Debo despejar mi mente de esta realidad tan invasiva y tan rabiosa, reclinarme contra el asiento y tomar cierta perspectiva. Mirar al horizonte y encontrar algún punto de fuga poético que me permita abandonar este tono un pelo informativo, un pelo dogmático, un pelo paternalista.

Que sorprendentemente me recuerda la estética mesiánica y psicodélica de este otro

EM VINDRIA DE GUST LLEGIR UNA ESTONA

No em sé tantes frases cèlebres. Segurament hauria de subratllar llibres i apuntar més coses, però no ho he fet mai, no vaig a començar a espatllar llibres de la biblioteca.Penso molt en que aquests llibres de Kapuscinski que estic llegint han d'acabar sent comprats, al costat dels que ja tinc. No cal fer comparacions, però on el meu adorat Bolaño té llibres extraordinaris (sobretot en aquest tràgic moment en què la consciència de la seva malaltia li fa llançar-se a crear), i llibres on aquesta genialitat només s'apunta esporàdicament, resulta que, de sis llibres, encara no albiro una baixada de qualitat en el que Kapuscinski va publicar. Tot és magnífic. Pot ser que gaudeixi particularment amb Ebano, que és el present. Però després recuperaré L'imperi, o trobaré La guerra del futbol. Ahir vaig tenir una mena de barreja entre flash-back i sensació de deja-vu. Sento per la ràdio sobre l'elevada agitació provocada per la qüestió del cogombre. Algú esmenta la paraula pre-bèl.lic. Al fil de les protestes llegeixo per tot arreu acusacions més o menys solapades que l'invent d'Europa no és més que una manipulació d'un hipotètic eix franco-germànic per dominar el continent, a més, el mercat. Els dos desplaçaments a la zona de les acampades, sembla que calin en mi.

En tot cas deia això de les frases cèlebres precisament per això: com L'amor és una cosa que t'impedeix pensar en altres, les acampades, encara que un preveu (i si sóc llegit per algú present aquí, no pretenc criticar, més aviat estimula) que escàners es queden lentament i, com els gossos que vaig veure al costat dels seus amos, es ensopeix lentament fins adormir ... doncs això, les acampades segueixen presents en els meus pensaments. Massa presents, ja que el record (i certs comentaris en FB, persones conegudes assisteixen aquí oferint ajuda), torna a la meva ment. Ahir, que a Barcelona va ploure amb insistència entre les 4 i les 10, vaig pensar en tota aquesta gent allà exposada a les inclemències, el meu particular cap es va lliurar a un càlcul de tots els abandonaments que podria provocar aquest fet. Insisteixo, espero coses positives (a mi m'ha portat una: algú va despertar amb un comentari que em va posar content), però a un altre nivell. Que tot no quedi en que uns quants puguin dir que han "pegat un polvo" enmig de la plaça de Catalunya. En penombra, això sí.

I ara he de llegir i he de veure aquest capítol de Game of Thrones que hauria de decidir, en ferm, si em prenc la sèrie com un entreteniment amb certa dosi d'intriga, o llegeixo entre línies detalls que modifiquin les meves actituds davant la vida. També he de sentir alguns (Friendly Fires, Wild Beasts) nous discos, els Pulp són magnífics però ja estan reformant-se per fer concerts, això ho he criticat a molts. He de buidar la meva ment d'aquesta realitat tan invasiva i tan rabiosa, reclinar-me contra el seient i prendre certa perspectiva. Mirar a l'horitzó i trobar algun punt de fuga poètic que em permeti abandonar aquest to un pèl informatiu, un pèl dogmàtic, un pèl paternalista.

Que sorprenentment em recorda l'estètica messiànica i psicodèlica d'aquest altre

¡