Sé que m'he queixat diverses vegades del tema de l'edat. Encara que sigui inevitable no m'agradaria que el bloc es convertís en una mena de cicle que es repeteix i encadena aniversaris i efemèrides i així vaig passar aquest estiu i d'aquesta altra manera s'acosta el nadal i veurem què ens depara la pròxima setmana santa. Esmentaré que aquests dies no m'importa per res estar a punt de fer 47 i que ho veig com un moment ideal on un encara conserva bones dosis de totes les seves millors facultats al costat d'un criteri prou experimentat per administrar-les.
Pregunteu-me demà i us diré una altra cosa, que serà diferent a les que us digui en dies successius. La coherència per bandera busqueu-la en un altre lloc.
Però he de lluitar perquè no hi hagi un cicle que m'obligui a consultar què vaig dir en aquests dates de l'any passat. En cas contrari això podria semblar un canal cutre de televisió.
Estic fora i he visitat molts països de continents diferents. En el curs d'aquests viatges he conviscut amb la por i la misèria i la desesperació. Amb una subtil ironia que se situaria en les antípodes de l'humor negre. És a dir, he llegit La guerra del futbol, de Ryszard Kapuscinski, i aquest home fa que a un se li s'esgotin els qualificatius. Vaig dir ja esplendorós?. Només hi ha un moment en què Kapuscinski no captiva, però parlem d'un parell de pàgines, quan abandona el cos, maltractat i picotejat per mosquits i escorpins, del reporter i intenta fer de pensador, reposant en una butaca i buscant un patró comú, filosofant i per tant allunyant-se d'aquest espai que constitueix el seu domini: la brillant descripció literària de com els conflictes bèl.lics sempre s'acarnissen en les persones més febles, de com certes parts del globus semblen irremissiblement condemnades (o tràgicament destinades) a patir una i altra vegada aquests conflictes.A través de l'enumeració dels fets gairebé casuals, aparentment irrellevants, que es produeixen, dels quals traiem profundes conclusions i valuosos aprenentatges. Millor que llegir avorrits tractats d'història contemporània a silencioses biblioteques, Kapuscinski és literatura en estat pur que un dia se'ns presenta com un relat d'aventures i un altre com una aguda crònica política neta de tota adulteració ideològica. En breus dies: Cristo con un fusil al hombro.
Resulta que vaig posar tres llibres a la maleta per aquests deu dies. Kapuscinski ha durat un dia i mig. Sense el mínim esforç. Ara li toca a Al sur de la frontera, al oeste del sol, de Haruki Murakami. Vaig llegir fa uns tres anys Tokyo blues, estúpida traducció lliure del intraduïble títol original, Norwegian Wood. Murakami em va semblar una mica trist en aquest llibre, sense que arribés a explicar del tot tant entusiasme per la seva obra. Però un pot no haver encertat en la seva primera elecció. Així que he començat amb aquesta segona oportunitat, ja que no he de ser aliè a tant entusiasme crític. O en tot cas hauré de trobar els meus arguments si he d'acabar per mostrar escèptic. He formar la meva pròpia opinió. Tot i que en els comentaris sobre 1Q84 em sembli que Murakami vulgui emular el Bolaño de la novel-la total que és 2666. Tot i que, indefectiblement, aquesta narració en primera persona adolescent em retrotregui a El guardían entre el centeno. Les primeres seixanta pàgines amb prou feines m'han portat mitja hora, amb una fina descripció de la punxada adolescent (que es va convertint en una contundent puntada de peu) del desig sexual. Fins aquí he arribat i encara que hi ha abandonament i certa angoixa introvertida, tots segueixen vius i bé. Si Murakami és un caprici dels crítics o una ben traçada operació de màrqueting, si resulta difícil traslladar la poètica de la seva prosa en traduir, ja us diré.
Una breu explicació completament innecessària:
Com podeu veure escric des de la BB i només en castellà durant aquests dies. Tampoc penjo vídeos ja que no sóc prou destre. Tot és provisional: les entrades s'aniran traduint i penjant en català i tornarem a tenir so i imatges que us consolin d'aquesta austeritat escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada