No sé si molts recordaran aquest hit de 1973. Redbone eren un estranyíssim grup format, o així es publicitava, per descendents d'indis natius dels Estats Units. Veient les pintes a mi em fa que algun era més bé chicano, però a qui li va a importar ara.Wounded Knee va ser el lloc on es va produïr al 1890 una massacre per part de l'exèrcit yankee, que va assassinar uns 135 indis de la tribu Lakota. El disc és un d'aquests entranyables singles que hi ha apilats a casa, i sentir-lo no em porta cap record especialment evocador. Si que recordo aquest ritme marcial, vagament guerrer, i la portada del single, que acompanyo, on els quatre mossos marquen orígens. Penso que potser Prince tragués la idea del curiós bigoti que lluïa en els últims 70 d'aquí, o potser algun nerviós riff de guitarra proto-funky. En tot cas gairebé res més es va saber d'ells. Ja vaig parlar de one hit wonders aquí. Un clar exemple.
El cas és que Wounded Knee significa genoll ferit i aquí sempre es necessita un petit enllaç que em permeti, acrobàticament, saltar d'un tema a un altre.
Segons he vist i llegit, aquest rei que mantenim entre tots els que liquidem tributs a l'estat espanyol, s'ha operat el genoll i està de convalescència a Barcelona. El vaig veure parlant amb molt males puces (va, poso el link a sota), en un to recriminant cap a la premsa (en general) que es llança a especulacions sobre el seu estat de salut a la primera que salta.
No he trobat un altre vídeo més que aquest per mostrar aquí. Després hi ha aquesta mena d'explicació de bon rotllo on intenta justificar aquest accés de mala gaita.
Sí: som humans i una fallada la té qualsevol. És clar. Però aquest home, particularment, hauria de ser curós a evitar aquests incidents. Perquè sempre hi ha qui va a sucar pa en això. No cal anar molt lluny. Aquest any 2011 es compliran, el 18 de juliol, 75 anys de l'acte terrorista que va suposar l'accés al poder de Franco. Si un milió de morts a algú li semblen pocs, ja veurà aquest algú. Per a mi, amb tots els arguments que em vulguin plantejar, la continuïtat entre la dictadura de Franco i el regnat impost d'aquesta dinastia borbònica (els catalans en concret li estem molt agraïts als borbons), és un fet incontestable. Transició suau o brusca, en cap moment que jo sàpiga en aquests darrers 36 anys s'ha pogut plantejar seriosament el motiu d'aguantar semblant vestigi del passat. Si he de seguir a Espanya, i crec que això és el més probable ara per ara, jo a la monarquia la considero tan il legal com el règim de Franco. Ningú investit democràticament els ha elegit. Posar-los en dubte és un tabú que s'ha de trencar. En un d'aquests escassos llocs on he pogut trobar-los contingut ideològic (heterodox i dispar) dels indignats m'ha cridat l'atenció que aquesta situació vulgui sotmetre's a referèndum. Només per aquest atreviment ja m'agradaria que d'aquest moviment poguéssim treure alguna cosa en clar.
Perquè com vaig dir ahir, esquivada la possibilitat d'una digna i heroica mort wagneriana, ara els acampats comença a semblar que moriran com la gent gran abandonada a les residències. A poc a poc, sense cridar molt l'atenció de les infermeres, i amb un profund olor de pixum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada