Per la meva sorpresa un post antic titulat Oda al crimen, bé, antic, dos mesos, resulta ser molt visitat últimament. Curiós, un post sense etiquetes ni mencions a famosos. De fet, un d'aquests troços d'històries del comissari que resulten ser retalls que rar és el dia que serveixin més que per draps de passar per la pols. I em sento (mentalment, ja que físicament ja ho estava) i penso per què.
Els putos motors de cerca. És clar: aquest post conté una relació caòtica i desconcertant de tot un seguit de mesures que la tecnologia posa en funcionament per evitar, per dissuadir, per investigar, per solucionar el crim. Llavors deu aparèixer per aquí quan algun tipus busca en algun racó del planeta, en espanyol, sobre aquestes coses.
Com serà aquest tipus que em troba aquí: i per què ha de ser un home. Serà algú que té alguna cosa per ser protegida o serà algú que planeja algun delicte i vol informació per esquivar els impediments que se li presentin?.
Ai. Si jo fos pedant o pretensiós en una dosi més del que ho sóc de normal. Amb quant plaer, amb quant suspens sense punts suspensius acabaria aquest text dient que em busquen tant per tancar com per obrir portes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada