LA CONNEXIO GIRONA

Diuen que Girona és l'àrea amb millor nivell de vida de l'estat. A mi aquests estudis basats en mitjanes em desperten poca confiança. Així que a Girona hi haurà gent que ho està passant de tots els colors, suposo. Passa que Girona s'ha convertit en una mena de nus on moltes coses conflueixen.

Allà va viure Lance Armstrong, que un amic va arribar a conèixer, al costat de Sheryl Crow, que canta al costat de Burt Bacharach en un enllaç que 6Q publica en un (un dels seus escassos) post. Vet aquí que això provoca que el meu grau amb Burt Bacharach sigui, com a màxim, un molt esperançador 4, amb possibilitats d'un espectacular 3.Sembla que és un bon lloc perquè un ciclista d'elit s'entreni.

Aniré de vacances a la seva costa, pròximament.

Allà viu, i encara ha d'impartir classes, Javier Cercas i, lògic per certs confusos tons autobiogràfics, allà fa que visqui el narrador i protagonista de La velocidad de la luz.

En aquest recorregut invers de l'obra de Cercas que estic fent, el tret de sortida dec a John Self, he de reconèixer que aquest llibre ha tornat a omplir les meves expectatives, encara que ha exposat a una tessitura: ara hauria de tocar-li a Soldados de Salamina. Llavors me'n recordo del meu post sobre els best-seller i, fent un breu càlcul basat en dies de mitjana de lectura, aquest llibre m'hauria de acompanyar algun dia a la platja o a la piscina. Cosa que fa aflorar tota la meva personalitat. Què pensaria jo si, avui, veiés a algú llegint El codigo Da Vinci??. Una relectura de semblant porqueria (pel seu escàs valor literari, aclareixo, perquè ningú pensi que a mi m'afecta gens ni mica que algú es fiqui amb l'opus dei) em sembla una tortura innecessària. Llegir-lo per primera vegada a hores d'ara, estrany. Així que no m'exposaré a trobar algú tan recargolat com jo pensant com jo sobre algú com jo. Ja sé que existeixen aquests socorreguts folres que amaguen el que llegeixes, però no sóc d'aquests. Llegiré aquest llibre a casa, buscaré el passatge sobre Bolaño, estaré expectant doncs alguna cosa em fa témer que hi haurà passatges dotats de certa crueltat. No sé. En el seu lloc, per una sèrie, no tan gran, no tan intrigant, no tan brillant, d'un altre tipus de coincidències, Meridiano de sangre de Cormac McCarthy. I si Philip Roth no pensa llegir més ficció, perquè s'ha fet més savi, tant de bo a mi em duri molt la tonteria.

Sobre La velocidad de la luz?? . Que sí, que realment Vietnam és el seu eix central, amb una cruesa envoltada de silencis còmplices, però que tothom el llegeixi, potser algú no sigui tan tolerant amb aquest constant equívoc autobiogràfic, en qualsevol cas una petita llicència metaliterària que demostra que Cercas no amaga les seves intencions.