JAN'S VEUREM

Sóc de Catalunya, sóc catalanista, sóc de Barcelona, sóc barcelonista. Aquest curiós sil-logisme no amaga cap mal-lévola intenció, només és una honesta i humil declaració que de ben segur uns quants subscriuríeu sense més complicacions. Sembla ser que a un president del Barça, president en el sentit més ceremoniòs de la paraula - segut en una còmoda butaca, rodejat de partidaris i de rivals a qui tracta per igual, tot molt diplomàtic - dir aixó, i actuar en conseqüència, no se li pot ni permetre ni perdonar. Doncs mira per on, jo sí, president Laporta, el millor de l'història, Laporta forever, Jan's veurem.

I ara he de dir : Vaig recomanar, la jornada inaugural d'aquest blog que acumula zero visites en cinc dies, Estrella Distante, petita obra magna de Roberto Bolaño, xilè que va viure a Blanes i va morir al Clínic de Barcelona ( a escasos 300 metres de casa meva per tant ). Entre centenes de petits ganxos que té la novel-la, ( la menció a Rosemary's baby de Polansky n'es un altre de la que parlaré , maybe soon ) es la presència d'un personatge que, de visita per Barcelona amb finalitat que no convé desvetllar, insisteix en visitar el Nou Camp. Petites coincidències que fan aquest llibre més proper amb un mateix, petits somriures que s'escapen quan les llegeixes, somriures que potser es congelin quan segueixis llegint.

Cançó del dia : Crystalized dels THE XX.
Llibre del segle : Estrella Distante de Roberto Bolaño ( pels que es pensin que em cansaré de recomanar-lo : Fuck You )