CONJUNTS COINCIDENTS

Fruits (sucosos) de la casualitat. # 1

L'assumpte Strauss-Kahn (la premsa s'afanya a aplicar l'anagrama DSK), que no hauria sorprendre'm, aquestes alçades, o millor profondedats, però ho aconsegueix. Encara que els seus valents defensors ompliran els seus arguments amb paraules com trampa, complot, emboscada, xantatge, provocació, a mi em fa que un home en el seu càrrec, més el que, sembla ser, pretenia arribar (tota una candidatura a president de França),hauria de tenir cura amb la seva bragueta. Suposo que ha de reflexionar sobre aquest fet d'aquí al divendres, dia fins el qual, com a mínim, romandrà en un penal de l'estat de NY, Rhode Island, en companyia, en un principi, de gent de mena semblant a la seva, però segurament amb menys accés a bons advocats (d'aquests disposats a qualsevol cosa). El nombre de frases demagògiques que poden expressar-se sobre aquesta situació és prou considerable, i jo no em vaig a donar a treure-li punta. Per frases sobades, les dels títols d'episodi de les sèries de Globomedia. Impagable, la suite a 3000 $, per això. Segur que devia pensar que era un tot inclòs.

Aquest tema m'agafa absort en la lectura del fabulós El sha o la desmesura del poder, nou Kapuscinski que si, aquest me'l compraré. No vull passar la resta dels meus dies separat de llibres com aquest. Vaig parar uns dies, a la recerca de narrativa, però aquest llibre (que recomano molt a tothom, però especialment - 6Q para  l'orella) -a tots aquells especialment sensibles a vinculació del poder polític i el religiós) es descomunal. Còpio notes de la contraportada: Kapuscinski va ser capaç de crear el seu propi gènere, i se m'acut a mi (si l'actual generació d'adolescents no fos tan mandrosa amb els llibres) que una lectura completa i exhaustiva de la seva obra és la millor carta de presentació de la història de la segona meitat del segle XX que un pugui tenir, per sobre de qualsevol llibre de text. Superbament escrit, amb una objectivitat i un sentit comú desconcertants, la capacitat de síntesi d'aquest home (impagable com despatxa en només un parell de paràgrafs el tema de la riquesa que la possessió de petroli ha aportat a determinades societats) el situa com una espècie de metainformador total, barreja impossible de les millors qualitats com a reporter, escriptor, filòsof, sociòleg, pensador, periodista i reporter.

Dos breus apunts, que si m'allargo sóc recriminat.

Dins de la cobertura de l'afer DSK, nova menció a The Wire, menció en el títol d'un article, per comparar aquesta situació, actual i real, amb algunes de les descrites en la sèrie. M'oblidava, el dissabte també es mencionava que més de 10 actors del seu repartiment havien aparegut a The Good Wife, i el productor de la sèrie deia que no pararia fins treure'ls a tots. The Wire, el mite no para de créixer, molt merescudament.

Un / una anònim / anònima, em pregunta, en català i en un brevíssim comentari (es troben a faltar comentaris prolongats, amb substància) si ara sóc bilingüe, per la meva última (i laboriosa) millora. El problema és que no sé si aquestes tres paraules tenen un to recriminatori per no haver-ho fet abans, o pel fet de fer-ho passat massa temps. Tres paraules, i escrites, ni em permeten intuir de qui es tracta, ni especular sobre el to real.Si no fos tan entusiasta del fet d'escriure, escriure i escriure, i disposés de temps, voldria anar traduint, a poc a poc, les entrades que es van publicar només en castellà.També voldria afegir els enllaços de vídeo amb la seva preview, no mers i anodins enllaços (ara que em vaig adonar del senzill que és fer-ho).

I no se m'acut, després dels dos primers paràgrafs, més que posar-vos aquests dos links, causa i conseqüència, en el fons. A la Kapuscinski, sense opinió, sense pronunciament, només cal veure i pensar. Potser el títol del segon, La vergonya de la nació, faci reflexionar sobre el sentit de posar-los tots dos junts, però la remescla es deia així. Una casualitat més, com la primera.