LA CUINA DE L'INFERN

Sí: la tercera temporada de Treme acaba amb la clàssica seqüència que David Simon ha convertit en una mena de senyal d'identitat. Música de fons i plans de la multitud de personatges en la situació en què queden. Seqüència que sona a rodada sense tenir molt clar si la sèrie continuava o no. Tips ha de tenir aquest tio als executius de les cadenes. Que veuen com les seves trames podrien allargar-se tant com volguès, que no hi ha enigmes a resoldre, que el metaenigma no es resoldrà ni amb quatre ni amb quinze temporades, perquè resoldre definitivament Treme o The Wire és arribar al sentit final de la vida i de les ciutats i de la coexistència. Collons, què pretensiós sona, però és que és així. Tant és espoilear, encara que no penso fer-ho. Mireu el que passa, seieu davant la pantalla i pasmeu-vos amb les seqüències de vegades tan breus i tan precises, sense colar un segon de més. Vegeu com aquesta tercera temporada té dos poderosos centres de gravetat, dues llunes que il · luminen: la tensió entre Janette Desautel i l'implacable entramat empresarial en el qual s'ha vist embolicada, i l'assetjament que el policia interpretat per David Morse comença a detectar d'una manera patent. Aquests són els dos tobogans pels quals llisca la sèrie, mentre els músics vénen i van, triomfen per talent o triomfen per insistència, mentre no hi ha justícia amb Ladonna, mentre el cap Lambreaux dóna lliçons de coherència i tossuderia (a parts iguals) , mentre Nelson Hidalgo sembla un gat amb el sensor de moviment a On, sempre disposat a saltar quan la branca sobre la qual estava assegut comença a moure's.