dilluns, 11 de juliol de 2011

EL CATALEG DELS HORRORS

Llançat a tomba oberta un cop vaig superar la pàgina 600, era previsible que el càlcul quadres. S'ha acabat El poder del perro.A favor, la seva trama i el seu trepidant estil, completament visual, de manera que ja m'estranya que alguns anys després de la seva edició encara no hagi estat adaptada.No diria que la resta són contres: li passa a aquest llibre que el seu gènere, el policíac, és difícil de jutjar amb criteris literaris en un sentit estricte. No hi ha frases subratllar fora de cert sentit èpic. No es juga amb el llenguatge (John Self es va acarnissar amb la traducció, servidor ha conviscut amb mexicans com per estar habituat als seus girs), no hi ha subtilesa (hi ha una estudiada cruesa en les situacions més violentament descarnades) i certs passatges lleugerament introspectius ho són al servei de la trama. Al servei de la trama ho està tot: cal generar un suspens i la seva resolució cal dosificar-la.Winslow ha ordit una xarxa i lentament (però llegint a tota velocitat) ens llisquem en aquesta trampa. Cal saber què acabarà passant, ha d'haver una llista de baixes i supervivents, mentalment un repassa (com, per exemple, a The Sopranos) qui arribarà al final. No tots els personatges són profundament descrits. Què he de concloure si em veig obligat??. Que El poder del perro té totes les condicions pròpies d'un best-seller, excepte, per desgràcia de les butxaques del seu autor, l'aparell promocional i les xifres necessàries que li atorguen aquesta condició. Potser el seu autor s'encastella amb el seu següent llibre, que els crítics consideren inferior. El poder del perro és fresc, creïble i rigorós, amb certs tocs polititzats en què un veu reflectida la situació de Centreamèrica en les quatre últimes dècades. Un bon llibre de gènere, però també el BigMac que un es menja quan té molta gana.Per degustacions, cal buscar en un altre lloc.Què és el que passa ara?. Doncs ja ha passat, un depriment passeig que inclou la secció de llibreria d'un gran magatzem (on l'encarregada de llibreria, per a mi sorpresa, no sap el que és l'Editorial Anagrama), amb tres llocs, incloent un Opencor. Magre balanç: no penso començar a llegir a Javier Marías amb Los enamoramientos: la seva portada i el seu títol no em representen (per diferents motius em passa el mateix amb Porno de Welsh i Perro callejero de Martin Amis, no penso llegir un altre Murakami perquè no vull que aquestes siguin les vacances amb Murakami (no em faria res amb Kapuscinski però és diferent), i no cal que posi un altre clau en els taüts de Coelho, Allende i Bucay, o Larsson. Perquè el de Federico Moccia ja sona a conya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon