dimecres, 1 de juny del 2011

EM VINDRIA DE GUST LLEGIR UNA ESTONA


No em sé tantes frases cèlebres. Segurament hauria de subratllar llibres i apuntar més coses, però no ho he fet mai, no vaig a començar a espatllar llibres de la biblioteca.Penso molt en que aquests llibres de Kapuscinski que estic llegint han d'acabar sent comprats, al costat dels que ja tinc. No cal fer comparacions, però on el meu adorat Bolaño té llibres extraordinaris (sobretot en aquest tràgic moment en què la consciència de la seva malaltia li fa llançar-se a crear), i llibres on aquesta genialitat només s'apunta esporàdicament, resulta que, de sis llibres, encara no albiro una baixada de qualitat en el que Kapuscinski va publicar. Tot és magnífic. Pot ser que gaudeixi particularment amb Ebano, que és el present. Però després recuperaré L'imperi, o trobaré La guerra del futbol. Ahir vaig tenir una mena de barreja entre flash-back i sensació de deja-vu. Sento per la ràdio sobre l'elevada agitació provocada per la qüestió del cogombre. Algú esmenta la paraula pre-bèl.lic. Al fil de les protestes llegeixo per tot arreu acusacions més o menys solapades que l'invent d'Europa no és més que una manipulació d'un hipotètic eix franco-germànic per dominar el continent, a més, el mercat. Els dos desplaçaments a la zona de les acampades, sembla que calin en mi.

En tot cas deia això de les frases cèlebres precisament per això: com L'amor és una cosa que t'impedeix pensar en altres, les acampades, encara que un preveu (i si sóc llegit per algú present aquí, no pretenc criticar, més aviat estimula) que escàners es queden lentament i, com els gossos que vaig veure al costat dels seus amos, es ensopeix lentament fins adormir ... doncs això, les acampades segueixen presents en els meus pensaments. Massa presents, ja que el record (i certs comentaris en FB, persones conegudes assisteixen aquí oferint ajuda), torna a la meva ment. Ahir, que a Barcelona va ploure amb insistència entre les 4 i les 10, vaig pensar en tota aquesta gent allà exposada a les inclemències, el meu particular cap es va lliurar a un càlcul de tots els abandonaments que podria provocar aquest fet. Insisteixo, espero coses positives (a mi m'ha portat una: algú va despertar amb un comentari que em va posar content), però a un altre nivell. Que tot no quedi en que uns quants puguin dir que han "pegat un polvo" enmig de la plaça de Catalunya. En penombra, això sí.

I ara he de llegir i he de veure aquest capítol de Game of Thrones que hauria de decidir, en ferm, si em prenc la sèrie com un entreteniment amb certa dosi d'intriga, o llegeixo entre línies detalls que modifiquin les meves actituds davant la vida. També he de sentir alguns (Friendly Fires, Wild Beasts) nous discos, els Pulp són magnífics però ja estan reformant-se per fer concerts, això ho he criticat a molts. He de buidar la meva ment d'aquesta realitat tan invasiva i tan rabiosa, reclinar-me contra el seient i prendre certa perspectiva. Mirar a l'horitzó i trobar algun punt de fuga poètic que em permeti abandonar aquest to un pèl informatiu, un pèl dogmàtic, un pèl paternalista.



Que sorprenentment em recorda l'estètica messiànica i psicodèlica d'aquest altre

¡

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon