divendres, 10 de juny de 2011

DE POLAC A POLAC

Vagi per davant la meva absoluta sinceritat: tanta crítica i tant llibre i tanta pretesa erudició, i qui em va empènyer (després d'haver-los sostingut moltes vegades a les meves mans i haver optat per altres) a comprar el meu primer llibre de Kapuscinski (L'Imperi) va ser una entrevista a la Contra de LV amb un biògraf. Fa no més de cinc o sis mesos. D'aquí, a comprar els seus llibres, llegir-los compulsivament, prendre'ls a préstec de la biblioteca, llegir-los compulsivament, buscar més. Fins i tot m'ha donat temps a trobar el que jo considero la seva petita i comprensible relliscada, Encuentro con el otro, que per a mi potser sigui la seva obra més discutible, encara que sigui només perquè abandona els seus viatges per lliurar-se a una disquisició un pèl metafísica, excessivament abstracta, que es fa llarga. Kapuscinski era pur amb el seu bitllet d'autobús al costat de la seva llibreta i el seu bolígraf, rumb a algun lloc on hi hagués un bon embolic. Després, tornant a la seva taula i escrivint sobre això.
Aquí estic, agraint, jo que odio la impuntualitat doncs la considero una falta de respecte, una eterna espera en una sala, ja que m'ha donat temps a donar-li, gairebé la carpetada definitiva a El mundo de hoy, curiós experiment que recull diverses parts preses d'altres obres, que cohesiona amb comentaris i notes personals, algunes expressament, fent que el llibre s'erigeixi en una mena d'autobiografia on aborda, en reiterades ocasions, la punxada que l'obliga a escriure, fins i tot el procés previ de les seves obres. Llegir-lo, sent com és un aquesta espècie d'escriptor ocasional, m'omple i m'admira d'una manera fascinant.

Escriure: es tracta de trobar la primera frase, una molt senzilla, digna del més elemental dels llibres de text per a nens. Hi ha la salvació: tirarà de les següents.

Ple pels quatre costats d'afirmacions d'aquest tipus, que combinen el sentit comú més desconcertant amb la més brillant de les creacions literàries, El mundo de hoy (del qual em queden per llegir tot just unes 60 pàgines, però no cal esperar més) podria, igual que molts dels seus llibres, substituir textos d'història contemporània. Segur que provocaria, no els habituals badalls d'indiferència, interessos tant en la història, com en la literatura, diria que en un sentit universal de la justícia aplicada a aquestes i altres disciplines. I ara m'adono que potser mai hagi escrit un panegíric tan inflamat sobre Roberto Bolaño (la meva filla està en una entusiasta segona lectura d'Estrella distante). No hi ha perquè aplicar la comptabilitat aquí. La comptabilitat no ha de regir el món, ni els països, ni les societats, i íntimament penso que tampoc les empreses. El meu entusiasme per Bolaño flueix aquí per capilaritat, en les frases que repeteixen adjectius, semblants, amb matisos apenes perceptibles, en aquelles altres frases que queden tallades per prolongadíssims parèntesis, que gairebé fan oblidar el que primer es deia, però és igual, sortim amb una destinació però vam trobar un altre pel camí que ens va agradar més. En frases curtes que tanquen carpetes i existències. Que cauen com telons als quals s'ha deixat anar la politja.
Kapuscinski està fent que viatji mentalment, la qual cosa, a part de barat, és molt sa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon