Normalment a un li fa molta mandra que li toqui ser president en la seva escala. Hi ha professionals que es dediquen a això i t'ajuden, en tot el que poden. Es diuen administradors de finques i cobren per això.
Així que aquesta ha de ser l'explicació es ser polític, no?? Ells parlen de sacrificis pels seus semblants i per la societat, de recerca de justícia, de totes aquestes coses. Però al final ha d'estar els diners, directament, o l'ànsia de poder, poder que és un trampolí cap al diners, no??. Ahir llegia d'algú (poc rellevant qui ho digués, però tothom pot dir una frase encertada, si més no, oi??) Que hi ha quelcom d'indignitat a voler regir la vida dels altres. Això fan, o intenten, els polítics. Posar-se per sobre dels altres per governar com hem de viure. Manar més que altres. És això, o algú em dirà el contrari??
Vaig perdre un temps buscant documentar aquesta afirmació, però fins i tot a internet m'ha resultat difícil trobar una sola font que em permeti sustentar amb nombres, en tot cas vaig a dir-ho: com a mínim, el total de les abstencions seria tercera força més votada en qualsevol de les eleccions produïdes en aquest país des que el dictador (i els altres) va passar a millor vida.
Aquesta afirmació està quallada de tota la demagògia que qualsevol pugui recriminar, és clar. Perquè no significa que tot el món que s'absté doni suport al mateix projecte.Diran que hi ha col.lectius que s'abstenen pel seu intrínsec passotisme, parlaran de jubilats, de religiosos, de persones incapaces, parlaran de la pròpia família real (quin exemple, mare meva) que són, amb la seva corresponent coartada, els primers abstencionistes. En resum, i deixant al marge el simbòlic gest del vot en blanc, diran que no es pot ficar als que s'abstenen en el mateix sac convenient a cada fi en cada moment (avui, per exemple, abstencionista igual a antipolític). Sí, però, llavors aquests gairebé deu milions (dades del 2008) de persones que no van votar, no tenen cap representació??. I si les places proporcionals a l'abstenció queden desertes en el parlament??. Hi ha qui em parlarà del perill de la ingovernabilitat, i els acèrrims del capitalisme parlaran de l'escassa confiança que els mercats senten pels països inestables. Bé, serem molt estables amb 5 milions de persones, progressivament disposades a tot, per tal de menjar. Això no és un post per anar a acampar, simplement, com en altres recents moments, és una celebració que, amb sort, poguéssim estar en un moment important de la història, i cal tenir tots els sentits ben desperts. I cal anar amb compte (no ens passi com a altres països) del tipus de pescadors que pretendran pescar en aquestes aigües revoltes.
Podia equivocar-se i publicar llibres inconnexos, pràctic resultat de l'interès per aprofitar la tirada que us ha donat les seves grans obres. Com Bob Marley glorificant Haile Selassie, equivocacions com aquesta fluixa i desestructurada novel-la, demostren que Bolaño era un home i no un déu, metafrase que alguns haurien d'entendre. Aixó sense minvar gens ni mica la meva rendida admiració. Només un esbós, esquemàtic i parc, de la genialitat que estava per venir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada