dilluns, 20 de juny de 2011

INVERSA I PERVERSA

Quan començo a escriure, els helicòpters sobrevolen la ciutat. Fa anys ho feien portant turistes, o fent fotos per a reportatges fotogràfics, qualsevol motiu, poc preocupant en qualsevol cas. Avui ho fan per controlar la manifestació del 19-J, suposo que en previsió de que alguna cosa s'acabi descontrolant en algun moment. Això és el que li interessa a Mas, perquè no pensa fer-los el més mínim cas, per raonable que sigui el que es plantegi. No negociem amb terroristes, i vosaltres sou la kale borroka. Si em vindrà de gust poc rebuscar la frase exacta, però no l'he trobat. Una cosa així com que tindrien en compte les propostes dels indignats que creguessin que el mereixien. A veure Artur, que de tant anar a l'església ja et penses que ets un déu ... No serà pecat ser tan summament egocèntric??.
Una entrevista amb el fill de Pujol. Ningú li pregunta quina és la relació, o l'opinió, de la seva família amb o sobre l'Opus Dei. Per què fer preguntes punxants ?? Això sí, la floreta al PP que no falti. Llavors a un li vénen al cap les grans frikades, que demostren que els diumenges a la tarda són aberrants per se, ja que si Vila Matas diu que és quan es forja el nostre caràcter, jo dic, o afegeixo, que és quan afloren els nostres dimonis .Frikada ocurrent número u, dos urnes: una amb el partit que voldríem que ens governés, una altra amb el que no voldríem, sota cap concepte, que ho fes. Guanya el partit que obtingui major saldo positiu. Pel que cap partit amb més detractors que partidaris pot accedir al poder. Amb el que els partits haurien omplir els seus programes amb aspectes positius per a no guanyar-se adversaris. Qualsevol partit amb un saldo negatiu estaria obligat a la severa reflexió, la que et porta saber que t'odia visceralment més gent de la que et vol. Qualsevol partit amb saldo negatiu no pot accedir al poder ni tan sols en coalició. Perquè l'oposició contumaç a un partit vol dir que ningú va a ajudar-lo per a res. Aquesta situació, la del partit que es guanya més antipaties que suports, no es pot ignorar.
Quan continuo amb l'escrit, veig per les televisions que la jornada està sent un èxit, de proporcions considerables, i, són gairebé les nou, amb una tranquil.litat absoluta. Em pregunto quanta gent s'hagués decidit a anar sabent que aquesta seria la situació.Possiblement jo mateix.
Naturalment demà veurem un gir en certa premsa. Diran que així es fa, que sense violència és millor, i matisaran les seves postures. Tornaran al cavall guanyador, o almenys al que no va tan endarrerit com per ser ja perdedor. Alguns savis a la ràdio pot ser que parlin de tant bona que és la moderació. Els polítics d'expressar els seus matisos i rebrotar seus comprensives simpaties, el que sigui per tal de no moure's .Deixaran de parlar de línies vermelles i fins pot ser que parlin de brots verds.

Fa uns dies vaig sentir una de les majors estupideses sobre aquest tema. Deia que aquests que acampen corresponen per edat a una generació de nens consentits que davant les adversitats opten per la rebequeria. Potser hi ha gent així, però n'hi ha en totes les generacions, i per descomptat no ho són tots. Pot ser que la lumbrera que va emetre la judici pensi que tots els de trenta  d'avui en dia  ho han tingut molt fàcil perquè és el que ell percep al seu entorn. No puc estar més en contra. Generalitzar és un enorme error en parlar de tanta gent. Hi haurà niñatos consentits com hi haurà gent que veu que tot el resultat dels seus esforços és el més gran dels fracassos.

Fa uns anys les entitats bancàries van llançar un producte anomenat hipoteca inversa.Consistia en què una persona propera a l'edat de la seva jubilació obtingués del banc el valor del seu habitatge ja pagada, d'un sol pagament, o en pagaments a manera de pensió vitalícia. A viure que són dos dies. Després el banc podia quedar-se amb l'habitatge (aquests habitatges que mai baixarien de valor), o els hereus podien contreure una nova hipoteca amb el banc per recuperar la seva propietat. En els seus fullets publicitaris el banc va haver de posar gent canosa, però ben conservada, amb cotxes sensacionals, en viatges espectaculars .... producte de, en la pràctica, desheretar els seus fills, o, igualment, traspassar deutes preses per pegar-nos la vidorra. Nen, si total em vas a ficar en una residència de mala mort mentre tu gaudeixes del que jo tant he hagut de treballar per pagar .. fot-te i paga també. Amb això es van endeutar, segur, i ara els hereus no tenen diners per pagar ... el banc es queda un pis que ja estava pagat ... Productes com aquests, amb una perversitat fora de tot dubte (dinamitar la cultura de l'estalvi, d'un sol però precís cop) han d'haver comportat que els bancs tinguin tant immenses carteres d'immobles, com elevats deutes amb altres bancs, ja que el diners perquè el vellet se n'anès a Hawaii va haver de sortir d'alguna part, ja que l'habitatge no es va vendre. No sé si el més encertat del món serà deixar (qui pugui) herències perquè els nostres fills no hagin de passar la vida de treball que molts de nosaltres (una mica legítim, en tot cas). Però d'aquí, a deixar-los endeutats ... Suposo que el BSCH va haver de ser un d'aquests bancs. Botín, com sempre, el millor exemple per a tots.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon