dissabte, 11 de setembre de 2010

SOMETIMES I CAN'T BELIEVE IT

Es pot saber que esperàveu ?. Era molt clar que feia dies que vaig avisar que aviat tornaria a penjar un post en català, i no se m'acut un dia més adient que aquest. Sí, aquesta es la meva bandera. Tot i així, no ès un dia feliç del tot ( ara me n'adonc que al meu teclat no funciona gaire bé ( tampoc, desprès de la "Y" i la barra espaiadora ) la ç, ja comença a fer un pél massa la punyeteta... ) : primer, cap allà les 20:00 h el meu equip m'ha donat un seriòs i inesperat disgust. Ara, a les 22:20 h veig per la tele ( sí, aixó que mai veia ) en Artur Mas sortint a un programa nacional, que francament no sé que hi fot. Artur, noi de la poderosa mandíbula, que els hi vols explicar als espanyols un dia com aquest ?. Que no ens jalem als nens crus, que encara que ens estiguin fotent un fotimer de quartos guanyat amb els nostres esforços els hi hem de donar al estat pel puto dret de conquesta, que ens estimin més que som uns tíos muy enrollaos ? . I, segurament, aquest home que jo trobo tan encarcarat ( per que al menys l'encarcarament del Montilla dona joc per una bona imitació ) sigui el proper Presi. Estamos apañaos. I prou, això avui no s'hauria de polititzar. Encara que la política promogui comentaris sucosets, que tots plegats esteu molt però que molt perracos.
Entra per la terrassa un familiar aroma de barbacoa. Aquests argentins no se n'en cansan de menjar carn. Bé, avui de fet no pensava escriure gaire, també he de prendre'm un descans semanal, que són ja unes quantes línees que he escrit. Avui he passat bones estones conduïnt, i quan condueixo sol tendeixo a anar pujant el volum fins a nivells que segurament faran ( duc les finestres completament pujades, eh ! ) que qui em veu em prengui per una mena de xalat. Conforme van desfilant cançons, el potenciómetre va afegint xifres, ho sento, m'agrada sentir la presència física de la música. Així que per avui os deixaré amb algunes de les que han caigut avui, pero abans hauré d'explicar per qué surt una cançó d'algú inversemblant aquí com el Juanes ( de fet fa mooolt de temps vaig intentar epatar au personnel amb un parell de tracks de la Bebe ) : m'agrada el só d'aquesta guitarra que udula pel fons de les parts instrumentals de la cançó, i no la veig amb la típica pudoreta de estrella latina. I de les altres doncs ja em direu, hi ha d'unes quantes décades, m'agradant coses de totes les décades ( no estic anclat en els 80 com fan molts... ), però, també, atent 6Q, detesto coses de totes les décades. Bad milk still not gone yet...
I bén aviat tornaré a penjar tracks trufats de pianos melancólics. Hi ha coses que no puc treure'm del cap últimament.

1 comentari:

  1. Aquesta entrada d'avui no és la més florida de les que has fet, però per mi te una gràcia especial per una sèrie de detalls coincidents d'entre les diferències que tenim i que alhora cada dia aprecio més (crec que sentir-se motivat per la diferència és sovint un bon estímul per avançar, valorar i conèixer més la vida en positiu. Cal fer-ho, ..total, no vamos a salir de esta..).
    1.Lo de conduir sol amb el só a tope. Jo ho faig diàriament, sovint mooooooltes hores i em resulta familiar la sensació d'arrivar a una mena de comunió amb la música. Tot i que els meus gustos crec que et posarien els pels de punta, i es que tinc absolutament de tot, i tot barrejat (U2, Serrat, Elthon John, ¡Armando Manzanero! --no em peguis-, Pet Shop Boys, Beatles, Tom Jones, Bandes sonores varies, Jobim, ....tot en un mateix CD). D'actual poc, la veritat.
    2. Sobre lo del Artur Mas. Que fots veient .....millor dit. Que foto veient la Noria?. Juro que no ho veig mai més dels 3 segons del zapping!
    3.Barry White. Love's theme és una de les meves melodies preferides que durant anys encapçalava tots els meus CD's, per a desesperació del que vingues amb mi al cotxe. Mai li agrairem prou al Barry W. que la graves sense veus. El cert és que la cançó te lletra, però és infinitament millor sense. Et posaria el link, pero millor no. Está perfecte com esta.
    Tot i ser el teu blog, m'atreveixo a posar un link. Encara que probablement odiïs a Meryl Streep com la meitat del món mundial, solament surt la seva foto. Tinc debilitat per aquest tema tan sobat. Bona nit. 6Q
    http://www.youtube.com/watch?v=xAAiYMgFcbw&feature=related

    ResponElimina

Segueix a @francescbon