dimarts, 4 de desembre de 2012

LA JUSTA RECIPROCITAT #2 (defensa pròpia )

Bé: si he de ser sincer diré que optava per un altre tema avui, en concret la meva intenció era estendre'm mínimament sobre un llibre de Mario Bellatín, una breu novel · la anomenada "Damas chinas". Havia de ser concís i una mica sarcàstic, sobre el fet que fos un llibre on el protagonista era un ginecòleg, i que la seva segona part era una mena de trip estrany on la narració d'un nen resolia alguns dels dubtes que la primera part ( que era la descripció de l'existència del ginecòleg, de com visitava cases de cites amb un curiós calendari de planificació, i altres fets destacables, incloent la mort per sobredosi d'un fill). Anava a esmentar altres llibres amb passatges absurds i incoherents, com "La ciudad" de Mario Levrero, havia de postil · lar gairebé descuidadament que per fi havia acabat un llibre de Don DeLillo, "Cosmòpolis", que al final m'havia semblat just el mateix que al principi: un rotllo inassumible per cap intel · ligència mitjanament desenvolupada (és a dir, de vegades la intel · ligència serveix per no entendre les tonteries, no per entendre-les millor). Anava a dir que qué curiós, que "Cosmòpolis" havia estat adaptada al cinema per Cronenberg, amb apreciació crítica similar a la meva sobre el llibre. Anava a concloure aquestes línies amb una curiosa al · lusió a la teoria dels sis graus, ja que Cronenberg havia dirigit fa uns anys "Inseparables", estrambòtica i insoportable història de ginecòlegs bessons protagonitzada per Jeremy Irons, i que en el meu univers mental i en aquesta teoria del caos que és l'univers (no el mental, el que considerem físic) que és la que dictamina que aquest sigui el llibre que tinc de DeLillo i aquest sigui el llibre breu que ressenyo precipitadament per completar certa setmana de la literatura mexicana, sembla que algú s'entesti en traçar curioses coincidències.


Això hagués omplert, amb la meva capacitat de divagar i amb la meva astúcia de trobar sempre alguna expressió més llarga del que caldria per expressar el que es vol, un nombre de línies certament més elevat.

Però un ministre d'aquesta espècie de còpia cutre del III Reich que és el govern actual d'aquesta entelèquia casposa anomenada Espanya (però pronunciada Ejpaña) ha presentat un projecte de llei (que amb la majoria dictatorial de què disposa la ultradreta només serà modificat per empitjorar ) que farà que el català, idioma de la meva nació, sigui relegat a una posició ridícula en el sistema educatiu. Justa reciprocitat a la insistència amb què tots els candidats a les recents eleccions s'han entestat a emfatitzar que la llengua espanyola (o castellà) era un patrimoni, també, de Catalunya.

Ja tant me fa el nom del tio que ho aconsegueixi, sempre que ens tregui d'aquí

4 comentaris:

  1. Jo també em neg a entendre qualsevol tonteria .

    P-d Noi vas a un avelocitat que me és imposible comnetar-ho tot . ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a Blogger o per culpa de Blogger el que passa pel meu cap arriva ben ràpid allà on sigui ben rebut. Comenta el que pensis que es mereix ser comentat. Tot es agreït de bon cor.

      Elimina
  2. Wert-gonya!!! que més ha de passar per què la gent s'adoni de que l'imperi "la maté porque era mía" no parará fins que ens fagi desapareixer del mapa mundial... però noi :( som els que som, amb les eleccions tothom va parlar clar, jo creia que erem més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un fàstic: un amic que es amic d'un germà d'un conseller diu que hi haurà noves eleccions a primavera. Jo espero que ERC es tiri al carrer i es cregui que li pot fotre la majoria als senyorets privatitzadors de CiU, que juguen a dir que són els que ens duran (Duran!) a la independència però jo no m'ho crec. Junqueras està sent força convincent: penso que aquest sí es el que hi pot fotre els collons que li falten a en Mas.

      Elimina

Segueix a @francescbon