dilluns, 18 de juliol de 2011

LA MIRADA SERENA AL DARRERA

Sentiment que vaig criticar a voltes amb els indignats (qui es recorda d'ells??). Però la ira com a resposta estarà justificada, no??. Defensa pròpia.
Un pot estar esmussat com el cel de la ciutat, avui. Tot i això, es preocupa de passar per aquí, que ahir va ser festa. Vaig intentar entrar ja al Desbarrancadero de Fernando Vallejo, però Medellín és una ciutat on, literàriament, un no pot estar tant de temps seguit.
Els relats curts de El secreto del mal resulten útils, però trobava a faltar a Kapuscinski,i encara em queda algun dels seus llibres per llegir. Malgrat la desesperació i la crispació i la injustícia, Cristo con un fusil al hombre és una lectura refrescant. No sé si tornarà a ser aquesta inesgotable font de plaer que fins ara han estat gairebé tots (per evitar ser considerat un vulgar i descerebrat mitòman), encara que quan no ha estat així ho he dit. Forçosament avui he de ser molt breu, ja que és tard i, sense jo voler-ho, hi ha noves tasques que requereixen que posi els cinc sentits en elles. D'altra banda mentre els meus fills estan de vacances, disposar del binomi ordinador+tranquil.litat s'ha tornat una quimera. Sé que he de traduir al català un nombre de posts. Addicionalment m'he proposat també trobar, ja, bona nova música (al menys bona i nova per als meus oïdes), tasca no sempre fàcil. O hi ha enamorament sobtat o és sexe sense amor. Val per a la música però no val per al sexe.
També vull veure Modern family. Sembla que un pot gaudir.



I per què poso aquestes cançons ara?? Per presumir davant John Self de fons d'armari??. Qui ho sap, no ho sé jo, però accepto teories. Teories que expliquen perquè no estic ja prou satisfet. Em visiten des de ciutats amb aquests noms (els sants semblen haver sortit fugint). Belo Horizonte. Puerto Escondido. Villahermosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon