dimarts, 18 de desembre de 2012

VIVINT A TOTA LLET


Va. Ningú s'atrevirà a negar que no tingui algun tipus de gust reprovable o dubtós. El que els exquisits han donat a denominar guilty pleasure. Concepte en què entren tantes coses i que és ràpidament assimilat i neutralitzat, de manera que els guilty pleasures deixen de ser guilty i fins i tot deixen de ser pleasure de tant que ens ho refreguen per tot arreu.

Xocolata, cançó lleugera, teleporqueria, trilogia Millenium, futbol, ​​fast food, pel · lícules de dissabte a la tarda, Ken Follett, copla, tardes de consum desaforat, bijuteria, samarretes plenes de forats, roba interior femenina, porno, ordenar la biblioteca, sabates, esportius, samarretes amb logotips enormes, bols, Pretty Woman fora de l'època de Nadal. Musicals, colònia de nadons, guardar carregadors de mòbils antics.

Llavors a quin nivell de guilty pleasure es redueix el fet de llegir un xic compulsivament un llibre de tall policíac (però de ritme i estructura propers al literari) com interludi entre obres teòricament més solemnes i complexes. Molt poc culpable. Si de cas de deixar-se portar pel corrent. El poder del perro va ser la primera novel · la de Winslow que vaig llegir, i  la que li va aportar fama, diners i, suposo, l'empenta definitiva per dedicar-se en cos i ànima a l'escriptura, i a trobar seu propi nínxol (odiosa paraula) com a especialista en aquestes novel · les frontereres ambientades en Calexico, amb el teló de fons del narcotràfic i la violència extrema com pràctica habitual per definir les relacions comercials. Suposo que en l'estructura prèvia que es munta a les seves novel · les Winslow anotarà quin serà el sanguinari procediment que serà novetat per remoure els estómacs més desacostumats.
No és que Los reyes de lo coll sigui una segona part. És una novel · la a l'altura de El poder del perro, que funciona perfectament si és el primer que es llegeix del seu autor, ja que temàtica i estil són similars. Fins i tot diria que aquesta és més pràctica, més curta, més dinàmica estilísticament, doncs Winslow posa en pràctica un curiós sistema de dividir capítols (que de vegades són just una frase) de manera que qui llegeix és molt conscient que està en un moment determinant de la novel · la. Funciona, i a sobre dinamitza una lectura a la qual ja no li cal molta dinàmica: 330 pàgines que volen en tres horetes, sense el mínim respir més que per anar comprenent el sentit dels flash-back, el seu precís encaix en una trama que , per no incórrer en el vil spoiler, resumiré en dues frases. Quin mal causen els divorcis als nens, i que poc es parlen de vegades els pares i els fills.

2 comentaris:

  1. Ja sabia que em sonava el tipus aquest. Salvajes la vaig llegir d´una tirada , o dues. Molt millor que la pel.licula. Pertant apunt a la llista.
    Estic esperant a tenir dos o tres capitols de Treme i començar a veurer-la.
    Que tal Boardwalk empire ? i men inside ?
    Gràcies Xesc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Men Inside ni idea.
      Boardwalk Empire: magnífica, ara estic veient la tercera temporada per lo qual en pocs dies hi parlo.

      Elimina

Segueix a @francescbon