dimarts, 24 de maig de 2011

UN EXERCIT D'ONZE MILIONS - AIGUA DE FRUITES, TIRAMISU



Doncs no hi ha manera de oblidar-me del tema i passar pàgina, el tema polític és com un pol-len (molest) suspès en l'ambient, que no sé ben bé com s'ho combina per accedir, previ pas per les vies respiratòries, per acabar la seva estada a les meves neurones i acabar aflorant en aquestes pàgines.
Sorprèn com els polítics aprenen lliçons, tard, però d'una en una. Per fi en aquestes eleccions hi ha guanyadors i perdedors clars, i no hem de suportar l'interminable rosari de matisos a les derrotes que acaba fent-nos pensar que més que eleccions eren celebracions. No obstant això, no recordo cap discurs ni de perdedors ni de triomfadors esmentant que onze milions de persones s'han abstingut de votar.Procedeix mirar a un altre costat. D'aquesta manera, la meva estimada ciutat, que segons les últimes dades disposa de 1.630.494 habitants, dels quals podien votar 1.163.556 (només ho van fer 616.290) serà governada per un alcalde la llista han votat 174.022 persones (és a dir , ni un de cada nou habitants reals). O el que és el mateix, i reduint-se a persones que podien votar: gairebé un milió de persones no van votar, de les que va a governar. Molt més de la meitat. Llavors se'm tirarà a sobre molta gent que em argumentarà que això és democràcia i llei electoral, i que l'abstenció, com a manca d'expressió o decantament per una opció, no és plastilina que cadascú pot modelar al seu gust. Queda clar que opinions esbiaixades i parcials com la meva no tindran cap influència en què Trias es proclami alcalde. Només faltaria amb la de temps que porta esperant. Però està clar que aquesta enorme massa abstencionista, per poc que s'organitzés i adquirís una aparença mitjanament homogènia, seria un poderós grup de pressió. Deixeu-me que se'm passin unes quantes alternatives, al final, per descomprimir, us poso alguna de les meves cançons preferides (eludiré la tristesa, optaré per aquesta sinuositat lleugerament sexy, com la que et deixa una conversa telefònica distesa, amable, normal, com demostrant que ets tot el més llunyà a un fosc i taciturn obsés, per si queden dubtes, una conversa on sents el somriure franca, sincera i alegre que hi ha a l'altre costat).

PCE - Partit de les Compensacions estrambòtiques
Punts del programa d'aquest partit establirien obligar les empreses a contractar personal pel mateix percentatge en què els seus beneficis pugessin, encara que no els fos necessari. O fer que les empreses que guanyessin molts diners haguessin de regalar els seus productes o els seus serveis una sèrie de dies de l'any. O destinar-los a organitzar sorteigs de loteria.

PP - Privatitzacions apressades
L'estat vendria absolutament tot el seu patrimoni amb la finalitat de pagar el seu deute.Tots els mitjans productius del país quedarien en mans privades.

PSOE - Pasta, Sexe, oripells i Espectacle
Donada la condició del país com a destinació turística, totes les altres indústries desapareixerien a favor seu. Punts febles del seu programa: què fem amb els turistes els dies de pluja. Punts forts: els polígons industrials podrien cedir totes les seves naus a discoteques i bordells.

PAR - Partit del Atzar i el Risc
Assignaria els escons que li toquessin per mitjà d'un sorteig entre els seus candidats, o fins i tot entre ciutadans que siguin els seus familiars. O assignaria ministeris per ordre alfabètic. En cas d'elevada abstenció sortejaria els escons buits entre tots els ciutadans en situació d'atur.

CiU - Catalunya Envaeix Uruguai
Donades la seva dimensions i el fet de ser un dels països amb més volum d'emigració, i aprofitant que allà es fa de dia bastant més tard, traslladaríem Catalunya a Uruguai, amb la finalitat de materialitzar la separació d'Espanya. El Nou Camp es traslladaria, pedra per pedra, a Montevideo, la Sagrada Família a Tòquio i Montserrat a Roma.

ERC - Espanya renya Catalunya
Basaria les seves línies bàsiques a perseguir i eradicar els catalans amb posicions de poder i substituir-los per madrilenys. Realitzaria proves d'ADN i de pronunciació de la doble ll a final de paraula.

PCP - Partit Salomònic del Centre Perpetu
Mai prendria postura definitiva per res, intentant mantenir una equidistància total, optaria per evitar la confrontació d'una manera definitiva, sempre que ningú tingués res en contra. Propugnaria el diàleg perpetu sense arribar a prendre cap decisió.

PEM - Partit de l'esforç mínim.
Per rellançar l'economia i crear llocs de treball, reduiria els dies laborables de l'any, eliminant del calendari laboral els divendres, dies que plogui o neu, i aquells amb temperatures previstes superiors als 30 º C.

PFB - Partit de Francesc Bon.
Faria que tots els concerts fossin com aquest.




I tota la música com el tros del bandoneó des del 02:40, o així, en aquesta cançó.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon