dijous, 26 de maig de 2011

LA ESPERA PAUSADA

La política resulta ser com aquestes molestes humitats sobre les quals pintes i pintes i, de manera aparentment imperceptible, un dia t'adones que tornen a ser-hi. Aquí es comporta d'aquesta manera, tot i els meus intents, ja que tot està molt recent, menys d'una setmana després d'aquestes eleccions d'on han sorgit aquests mapes de poder.Ara és el moment de les estranyes aliances, dels pactes xocants, dels matisos perversos a aquestes frases, aquestes afirmacions que fa just aquesta setmana arrencaven aclamacions i crits i, ara, vist l'escenari que ha deixat la batalla, cal començar a anar traint. Butaques de mando a què accediran persones, que se sentiran eufòriques quan es vegin recolzades, en aquest microclima que generen els plens i les votacions i les reunions en els consistoris, quan, en realitat, no ho estan tant.Però enmig d'aquesta alegria, la dels aplaudiments dels partidaris, pensar en la manca de suport real ??... ho deixaran per d'aquí quatre anys. 

I a les ciutats en què aquestes persones ostentaran el poder, amb gairebé total seguretat, hi haurà, en algun lloc cèntric, un cert nombre de gent asseguda, al terra o en improvisades cadires, a prop, o al costat d'alguna pancarta. Gent que segurament ja acumula un cert cansament en les seves mirades, que comença a minvar l'entusiasme inicial. Pura reacció fisiològica. Ara veig clar que si porten deu dies, aquí, mereixen molt que se'ls doni suport. Jo espero acostar-me el dilluns, a veure si d'aquesta experiència surt alguna idea o algun detall que em resulti inspirador. De fet, vull preparar un petit formulari per fer unes preguntes, de manera que vaig a sentir-me realment estrany, però, fixeu-vos, dels meus reticències inicials he evolucionat cap a una ferma excitació.

Política o sociologia, el bon temps ajuda a que l'experiència del passeig pel carrer serveixi per veure el pols de la ciutat. Maig 26 ja, no sé per quin motiu crec que la gent comença ja a ser conscient que el dia 28 comença a ser aquí al costat. Saturats per quatre partits a cara de gos, dissabte veurem si el Barça tanca una temporada de manera espectacular, o simplement molt bona. A Madrid s'entretenen esbudellant-se amb elegància, no es pot esperar una altra cosa, és clar, però les ferides sagnen te les facis amb un cúter del tot a 1 euro o empreu una fina daga. Vistes les ciutats des de les quals sóc visitat (i a part de mostrar el meu escepticisme ja que no m'ha acabat d'agradar l'experiment de traduir un post a l'anglès i no sé quan ho repetiré), i sent com sóc un natural defensor que cada un sigui aficionat de l'equip de futbol de la terra que li dóna de menjar, vaig a intentar contenir hooligan que habita en mi. De tota manera he de dir que m'agrada aquesta sensació, la manca d'obsessió per la proximitat del partit, aquest tranquil i pausat deixar que el partit que s'apropi, que tot, fins a la improvisació a la qual puguem recórrer, està planificat. 

Dit això, avui no vaig a parlar més de Prince. 

Ahir vaig recomanar un web que durarà un any. Per una iniciativa de dues persones, ja indagaré qui són, la direcció www.365d365e.com publica cada dia una entrevista amb una celebritat. A l'estil d'aquestes entrevistes que publica LV entre dilluns i dissabte (la Contra), però amb una major extensió i profunditat. El ventall és ampli, com vaig apuntar només en català, però crec que és un bon pretext per intentar-ho amb el traductor. Preguntes esquivant el superflu, encara que en algun cas m'hagués agradat una recerca més arriscada, cosa que sempre acabo trobant a faltar. No sé per què, sempre les coses es tanquen en frases curtes, pel que fa a detalls que m'interessen ...propi d'aquí el no estar d'acord, però per què no li pregunten a la gent coses que, sense ser d'una estricta intimitat, ens permeten saber sobre ells?? 

de tots els llocs que ha visitat, on l'ha impressionat més estar?? 
quin llibre que ha llegit recorda amb més freqüència?? 
quina música sent quan està trist?? 
quina és l'última pel lícula que li ha agradat, i amb qui la va veure?? 

per què m'agraden tant les guitarres amb trémolo??


No ens queixem tant, al menys aquesta gent fa coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Segueix a @francescbon